Estudis i documents
Un nou discurs del doctor Faustí Barberà, un valencianista flamejant (1903). El mestre José Sanchis Almiñano (1866-1938). La ceràmica arquitectònica d'Alaquàs (II). De com es celebraven els batejos, les primeres comunions i els casaments fa cinquanta anys.

Rafael Roca Ricart

Un nou discurs del doctor Faustí Barberà, un valencianista flamejant (1903)

EL «CAP DELS REGIONALISTES VALENTINS» La figura de Faustí Barberà Martí (Alaquàs, 1850 - València, 1924) s'acreix dia a dia. A mesura que passen els anys i es porten a terme noves investigacions esdevé més complexa i gegantina, i se'ns mostra com la d'un personatge històric clau de la nostra cultura, capdavanter de la medicina i del moviment valencianista de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX. Cosa que provoca que cada vegada es faça més evident la urgència d'un estudi que descriga en profunditat les vertaderes dimensions de la seua excel·lent actuació social i professional.

Gravat de Faustí Barberà realitzat per B. Maura (1897)

11

Per això, i mentre esperem l'arribada de l'anàlisi que retrate en tota la seua extensió l'activitat intel·lectual del doctor Barberà, serà bo que donem notícia de documents, episodis i detalls biogràfics com els que, recuperats d'altres publicacions o redactats ex professo, des de fa una dècada Quaderns d'Investigació d'Alaquàs està posant a l'abast del lector actual1. Trobe que, tractant-se d'un personatge originari del nostre poble, la de donar-lo a conéixer és, a més d'una necessitat històrica, una obligació moral que ens incumbeix a tots i totes. Ara fa tres anys, a propòsit del II Congrés d'Estudis de l'Horta Nord, celebrat a Vinalesa en abril de 2003, el professor Emili Casanova tragué a la llum pública una sèrie de documents inèdits procedents del fons arxivístic de Josep Rodrigo Pertegàs que aporten moltes dades sobre la «preocupació per la llengua» i sobre la intensa activitat valencianista que durant els primers anys del segle XX portà a terme el doctor Barberà2. D'aquesta manera, entre la documentació editada i relacionada directament amb el nostre antic veí hi figuren: -onze cartes datades entre novembre de 1905 i juny de 1921, i adreçades al canonge mallorquí Antoni Maria Alcover, que evidencien que el doctor Barberà «mostrà des del primer moment i fins a la mort un gran entusiasme per la tasca del mossén»3, i que el confirmen com un dels més destacats informadors i col·laboradors valencians del magne Diccionari catalàvalencià-balear, també conegut com a diccionari Alcover-Moll4;

1 Es tracta de: MICÓ NAVARRO, Juan Antonio, «Faustino Barber(...)