Òscar Pérez Silvestre

Dos dibuixos de Teresa Pascual sobre Alaquàs (1934)

Fa uns anys, buscant altres informacions en la premsa dels anys 30, vaig entropessar amb uns dibuixos de dos racons importants d'Alaquàs, tots dos obra de l'artista Teresa Pascual. Des d'aleshores els tenia arxivats per si algun millor dia redactava un treball sobre aquests dibuixos i sobre la seua autora. Ara ha arribat el moment de fer-ho, just després d'haver indagat la vida de Teresa Pascual i de recollir diverses cròniques en la premsa de l'època que ens ajudaran a situar els moviments d'aquella dona de caràcter i de creació que fou.1 Teresa Pascual Añó va nàixer a Torís el 1914, i ben prompte s'instal·là a València. Era filla de la torisana Teresa Añó i del benassalenc Jesús Pascual, afeccionat a la construcció de maquetes i cultivador de l'aquarel·la i de la fotografia acolorida, un avant la lettre, sens dubte, d'aquesta tècnica. Tereseta va mostrar de molt jove la seua inclinació pel dibuix i la pintura a l'oli, i a pesar d'alguns impediments de son pare ­artista també, com he dit, i avançat al seu temps en altres conceptes­ va poder accedir a les classes particulars de pintura que impartia al cap i casal el pintor de fama Manuel Sigüenza Alonso (València 1870-1964). Posteriorment va passar a «l'Escola d'Artesans» de València, després anomenada «Escola d'Arts i Oficis», on va ser la primera dona a participar de les classes, amb un tracte diferencial positiu, però un tant paternalista.2
1 Només hi ha dos treballs monogràfics que s'han aproximat a la pintora: el de Pere-Enric Barreda, publicat en línia: <www.geocities.com/Athens/Acropolis/2864/pascual.htm>, i <www.geocities.com/Athens/Acropolis/ 2864/museu.htm>, i el capítol que li dedica Herminia Samblás Arroyo en el llibre Pintoras en Castellón, 19001936. Diputació de Castelló, 2003, p. 215-226. Aquest treball és deutor en gran manera del de Barreda. 2 Cal esmenar la informació sobre aquest aspecte que dóna Herminia Samblás en el llibre esmentat. La font oral

213

Teresa Pascual Añó

La providència va voler que en aquells anys coincidiren a Benassal durant els estius la seua família amb Carles Salvador, destinat com a mestre a aquell poble entre el 1916 i el 1934, valencianista entusiasta i organitzador d'una multitud d'actes culturals, a més de pedagog renovador i escriptor polifacètic. La relació entre les dues famílies fou molt intensa i pròxima. També mantingueren una bona amistat amb els benassalencs Alard Prats, periodista internacional, i amb el músic i compositor Perfecte Artola. Tal com em comentava la seua filla Maite,3 la trajectòria artística de Teresa Pascual és constant a(...)