Joaquim Llorens Vila

Dos nous documents per a comprendre la figura del mestre José Sanchis Almiñano: les memòries tècniques de 1908 i 1909
Per a Pilar Latorre Morant, mestra, que ha dedicat tota la seua llarga vida professional a millorar la qualitat de l'ensenyament dels xics i xiques d'Alaquàs.

A Quaderns de 2006 iniciàrem l'estudi de la vida i l'obra de D. José Sanchis Almiñano. Vam analitzar la seua activitat com a persona, mestre, polític, articulista, sindicalista i autor de textos per a l'escola. Amb els records, anècdotes i sentides opinions que els alumnes tenien del seu mestre s'acabà el nostre treball. Enguany tancarem el cercle amb la revisió de dos documents força interessants per a conèixer, entendre i comprendre un poc més, la figura de D. José. Es tracta de dues Memorias Técnicas que va haver d'escriure de puny i lletra per tal de presentar-les en agost de 1908 i 1909 a la Junta Provincial de Primera Enseñanza. En la de 1908 descriu, amb una finíssima humor, la magnífica aula de l'escola: com era i en quin estat de conservació es trobava aquell any. La de 1909 té un caire de tipus psico-pedagògic-moral: argumenta sobre la manera d'entendre l'educació dels sentits externs i interns, els quals ens permeten conèixer el món i realitzar l'aprenentatge de la ciència. Descobrirem així, una vegada més, quins eren els valors vitals en els que creu i defensa. Ambdues Memorias s'hi troben dipositades a l'Arxiu de la Diputació de València on poden ser consultades lliurement.

139

L'ANY 1908. EL CONTEXT HISTÒRIC El 17 de maig de 1902 Alfons XIII compleix 16 anys i, d'acord amb la Constitució de 1876, li arribà la majoria d'edat i la capacitat de governar. Amb la proclamació com a rei, acaba la llarga Regència de sa mare, Maria Cristina. Aparentment hi ha un continuïtat del sistema de la Restauració, però ja s'albiren, malgrat les tensions polítiques i socials ­ i tal vegada per això - uns tímids aires de renovació. Al canvi renovador van contribuir entre d'altres el jove rei que, en començar el regnat i a diferència del seu antecessor, es va interessar pels fets polítics. Però sobretot, el factor que més influència va tenir en la renovació va ser el de la incorporació a la vida pública d'una nova saga d'homes nats als anys cinquanta i seixanta del segle XIX. Ells van a substituir la generació de Cánovas i Sagasta, creadors del sistema de monarquia parlamentària basada en l'alternança en el poder de conservadors i liberals. Tots ells, malgrat les seues diferències ideològiques, comparteixen la idea que les coses no podien romandre com fins ara; que la concepció del món i la societat europea estava en evolució i calia adaptar l'(...)