Rafael Roca Ricart. IDECO de l'Horta Sud.

El doctor Faustí Barberà i la visita de València Nova a l'Ajuntament i l'Arxiu de la ciutat de València (1907)

«LO CAMPIÓ DEL REGIONALISME VALENCIÀ» El passat 16 de desembre s'acompliren cent anys del nomenament de Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850 - València, 1924) com a president de la societat cultural i regionalista València Nova1, una entitat que havia sigut fundada en 1904 per Josep Maria Puig i Torralva, destacat poeta ratpenatista, amb el propòsit de donar un nou impuls «polític» al valencianisme cultural i literari derivat de la Renaixença valenciana2. D'aquesta manera, en poc temps València Nova aconseguí agrupar al seu voltant els nous i vells lletraferits que veien amb ulls crítics el caire conservador i conformista que la societat Lo Rat Penat, fundada l'any 1878, havia adoptat amb el canvi de segle, i que pretenien fer un pas endavant en el camí vers el valencianisme polític. L 'arribada del doctor Faustí Barberà a la presidència de València Nova en substitució d'Eduard Boix, que des del 21 d'octubre ocupava el càrrec de manera accidental3, fou estelar i fulgurant. De fet, el seu ingrés es produí pocs dies
Trobareu transcrita la carta en què Eduard Boix ­i no Boira­ i Antoni Mateu li comunicaven oficialment el nomenament al meu treball: «Un nou discurs del doctor Faustí Barberà, un valencianista flamejant (1903)», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, vol. XXVI, Col·lectiu "Quaderns d'investigació d'Alaquàs", 2006, p. 45. 2 Al respecte, vegeu: SIMBOR ROIG, Vicent, Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (19001939), IFV/PAM, Barcelona, 1988, p. 14-15. 3 «Lo dia 21 del pasat octubre y per ausència del digne president efectiu, nostre benvolgut amich y company D. Miguel Duran, se fea càrrech accidentalment de dita presidència lo vice-president primer y director de nostre boletí D. Eduart Boix», «Notícies», València Nova, núm. 13, València, 6 de novembre de 1906, p. 7. He respectat la llengua i l'ortografia originals de tots els texts reproduïts al treball, i únicament he regularitzat la puntuació, l'accentuació i l'ús de la dièresi, del guionet i de les majúscules i minúscules. També he desagrupat les preposicions compostes «per a» i «des de».
1

111

abans de la Junta general que hauria de triar-lo com a president. La qual cosa significa que es féu soci com a pas previ i segurament imprescindible a l'assumpció del càrrec4. En aquell moment, amb cinquanta sis anys d'edat, el doctor Barberà era un intel·lectual conegut i prestigiós, i posseïa una gran aura regiona(...)