Enric Juan Redal Cronista d'Alaquàs

La religiositat del Barroc a través del sermó predicat a Alaquàs pel frare mínim Vicent Pastor amb motiu de la festivitat de la Verge de l'Olivar (1692)1
A tots els alumnes de la Universitat Popular d'Alaquàs que durant els darrers cinc cursos han acudit al seminari La gent d'Alaquàs al llarg del temps UN DIA DE FESTA A ALAQUÀS A FINALS DEL SEGLE XVII A primeres hores del matí del 8 de setembre de 1692 la gent d'Alaquàs s'ha reunit a la porta del convent dels mínims. Han caminat fins allí pel carrer nou del Raval que perllonga el carrer Major. Esperen a la porta de l'església l'arribada del senyor del poble, Baltasar Pardo de la Casta; també dels seus fills, Pere i Joan. Teresa, la filla, viu ara a Madrid i enguany no acudirà a Alaquàs. Més tard, han entrat tots al temple de la Mare de Déu de l'Olivar il·luminat amb ciris i làmpades d'oli. Els llauradors, vestits amb les seues millors robes, porten petits seients per seure; alguns ho faran en catifes esteses a terra; alguns romandran drets. Els homes a un costat, a prop del púlpit; les dones a l'altre costat. A prop de l'altar major, a una cadira de repòs, seu el senyor del poble; prop d'ell, els seus fills i els membres del Consell municipal. Als peus de l'altar es veuen les sepultures de Jaume Garcia d'Aguilar i els seus descendents. La imatge de la Mare de Déu de l'Olivar, trobada als voltants de 1260, presidix el gran retaule de l'absis. Avui se celebra la seua festa. El temple del convent es convertix en una mena de gran teatre al qual acudix tot el poble. L'escenari és l'altar major i també el gran retaule que hi ha darrere amb les imatges sagrades. A la missa solemne a punt de començar assistix la
1 El sermó predicat a la Verge de l'Olivar el 8 de setembre de 1692 constituí l'argument de les lliçons impartides al seminari La gent d'Alaquàs al llarg del temps (Universitat Popular d'Alaquàs), entre els mesos d'octubre de 2021 i gener de 2022.

51

comunitat conventual, vint frares mínims que, asseguts a un banc a prop del presbiteri, esperen amb il·lusió les almoines que rebran aquest dia. Tots acudixen a la representació religiosa. Oficiarà la missa el pare corrector del convent, fra Vicent Pastor i Fernández, persona molt reconeguda, el qual predicarà el sermó d'aquell dia tan assenyalat. Després de fer-se el silenci comença la missa. S'escolten les primeres oracions, també els cants i les músiques. Quan acaba la lectura de l'Evangeli, fra Vicent baixa els graons de l'altar major per dirigir-se al púlpit, situat quasi al centre del temple. Aquest és el millor lloc per ser escoltat. Pensa que ha de parlar bé, tindre molta cura del missatge que dirigirà al poble; també al senyor i a la seua família i als s(...)