Història gràfica
Imatges de quotidianitat
Mª Teresa Guerrero Sarguero

Les imatges d'aquest apartat han estat cedides per Ramon Tarín López, Vicent Ferrer Guzmán, Rafael Roca Ricart, Belén López Mínguez, Mª Carmen López Miquel i Francisco Catalá, el Carro, Teresa Sarguero Mateu, la família Lino Cortés i l'arxiu fotogràfic de l'Ajuntament d'Alaquàs. A tots, moltes gràcies.

La quotidianitat és allò que ocorre dia rere dia al nostre poble. Tot i semblar una obvietat, moltes vegades pensem que és nostra i caiem en eixe fet tan humà d'oblidar que molts, abans que nosaltres, la van viure també, a la seua manera, a la manera dels temps que vivien i que ens han portat al nostre "ara".

Per això comencem aquest relat amb la següent imatge, presa des de l'estudi de la casa dels germans Vicent, Miguel i Paco Aguilar, pintors, als anys `40 quan va caure una nevada històrica al nostre poble.

Mirem a través d'eixa finestra i pensem ara, què sentiria la persona que va prendre la fotografia, les persones que van viure en directe aquell fet climatològic tan inusual... Sempre és un bon exercici apropar-nos a una de les nostres finestres i observar el nostre poble, la gent que passa pel carrer i sentir-nos a prop d'elles, encara que no les coneguem, per saber-nos dins de la mateixa quotidianitat... Però ara mirem enrere a través d'eixa finestra, fem una ullada als fets del dia a dia al llarg de la història...

397

Aquesta, durant molt de temps, ha estat una bona manera de passar una vesprada d'hivern: anar a cal fotògraf a fer-se un retrat.

398

Hem de recordar que abans, fer-se una fotografia era un fet anecdòtic, calia anar a un estudi i que el fotògraf preparara els estris necessaris, tot un riutal que al S. XXI s'ha simplificat molt ja que en qualsevol moment, només amb un mòbil, deixem constàcia de l'esdeveniment que vivim, ja siga amb un posat tradicional o amb un dels tan utilitzats selfies. Allò, al 1919, any en el qual es va prendre la primera imatge que presentem, era prou impensable i la xicona retratada al balancí segur que va passar una bona estona «mudant-se» per eixir així de guapa, com també Maria Besó Garcia i la seua Nora Paquita Tàrrega Forment tot i que, segons hem sabut, podria apropar-se al selfie ja que, ens conten que va ser un «pensat i fet»; no com la fotografia del xiquet Luis Lino Andreu, el Bollo, a l'any 1943, tan ben arreglat per a l'ocasió. Una altra mostra de quotidianitat és la que veiem en aquesta imatge: qui no ha fet algun arreglet a casa sota la supervisió de la resta de la família? Doncs ací ha quedat per a la posteritat quan la família Aguilar va començar a desmantelar la seua casa a l'any 1972. Al retrat, Miguel el Toma(...)