Año:2018 Pg:11-52 |
Título: El segle XVIII. Un abans i un després del Castell i la Vila d'Alaquàs
Autor: Hernàndez Garcia, Adrià Periodo: Historia Moderna Materia: Señorío , Sociedad Siglos: XVIII Tema: Estudios y documentos- Idioma: Valencià Vista prévia
Adrià Hernàndez Garcia
El segle XVIII. Un abans i un després del Castell i la Vila d’Alaquàs El número divuit té per a la nostra Vila connotacions ben diferents. El primer terç d’aquell segle va determinar un abans i un després per als seus habitants. Al vintè, aquell any va dur la declaració com a Monument Històric Artístic del Castell Palau salvant-lo de l’enderrocament, i aquest any que també el conté, els alaquasers celebrem el primer centenari d’aquell important esdeveniment gaudint de la seua propietat pública. Tres realitats ben distintes baix un mateix cardinal. En aquest treball donarem algunes pinzellades de referències documentals trobades a l’Arxiu de protocols del Real Col·legi Seminari del Corpus Christi de València i a l’Arxiu del Regne de València -que apareixeran a les notes a peu de pàgina com accv i arv respectivament-, que fan entreveure les dificultats que degueren sortejar els nostres avantpassats en un context històric dominat pel posicionament de les potències europees, davant la manca d’un hereu directe de l’últim Habsburg, Carles II, i que es va resoldre en la persona de Felip de Borbó. Al final de la Guerra de Successió, la continuïtat al tron del rei Felip V va tindre conseqüències molt negatives per a la nostra Vila. La declarada posició a favor de l’Arxiduc Carles de l’aleshores Senyor d’Alaquàs, Joan Pardo de la Casta i Palafox, esdevingué en la seua fugida al Principat de Catalunya i el posterior segrest del Senyoriu en favor de la Inquisició, per tal d’afavorir-la amb uns milers de lliures. Tot i que açò podria semblar intranscendent ja que era un problema d’ell i el seu patrimoni, la realitat documental que hem trobat ens diu el contrari, els nostres avantpassats ho varen sofrir en les seues carns. Deixant al marge la involució política d’aquell moment que va suposar l’abolició dels furs que tots vostès coneixen, les conseqüències de la guerra sí que 11 12 afectaren notablement als nostres veïns en la seua vida diària. Al mes d’agost de 1709, es manifestava de forma clara. L’Ajuntament demanava a l’Audiència ser declarat en concurs de creditors: «La Justicia, Concejo y Regimiento de la Villa de Alacuás, con el Convento de la Merced de esta Ciudad, Manuel Real, Manuela Alomar y Vole, Ignacio March, Antonio Peyró, Marcelino Gil, Pascual Baulo, Mariano Micó y Pedro Videl, sobre declaración de concurso. Autos de Concurso de Acrehedores de la Villa de Alaquas por ante los Señores de esta Real Audiencia de la Ciudad de Valencia. Se detallan los censos y deudas que arra(...) |