33
Jacob Mompó Navarro
Dues dones d’Alaquàs contra Maria
Castellanos. Un procés inquisitorial
del segle XVII
El 16 de març de 1671 quedava sentenciat el procés inquisitorial contra Maria
Castellanos1 pel delicte de fetilleria. La resolució del procés es fa efectiva gràcies,
entre d’altres, als testimonis de dues dones naturals d’Alaquàs. Pel que
fa a la referida Maria Castellanos, a jutjar pel que es desprén de les declaracions
dels testimonis, només podem entreveure que era una dona d’uns trenta
anys, casada amb Joan Mendes, el qual era manobre d’ofici, castellans tots
dos, naturals de Toledo, que residien a la travessa que anava de l’Encarnació
al carrer de Quart de València. Degué ser pobra de necessitat, com veurem, i
un tant malalta o desnodrida, si donem per vàlida la descripció que fa d’ella un
testimoni: «Es pequeña de cuerpo, descolorida de rostro». Malauradament,
el seu procés ens ha pervingut mutilat i presenta nombroses llacunes documentals.
No obstant això, podem resseguir a grans trets com va esdevindre.
Per norma general, els procediments inquisitorials s’inicien amb la denúncia,
presentada bé per particulars o per familiars del Sant Ofici. Sovint s’hi proclamava
un Edicte de Gràcia instant la gent que denunciés pràctiques herètiques
o que atemptaren contra la doctrina i la moral catòliques. S’obria així un
termini d’uns trenta dies, durant els quals els culpables tenien l’oportunitat
d’autodelatar-se. D’aquesta manera, les penes eren menors i el procés més
ràpid. No obstant, hom podia presentar denúncies sense necessitat d’un edicte
previ. Tampoc no calien proves contundents per tal d’incoar un procés
inquisitorial, tan sols sospites de pràctiques que atemptaren contra el dogma
o la moral catòlica. En el cas que ens pertoca, a l’expedient li falta la denúncia
o, almenys l’acta d’empresonament, que ens donaria pistes sobre aquesta
denúncia inicial.
1 Arxiu Històric Nacional (AHN) INQUISICIÓ, lligall 5323, Expedient 22.

34
Una vegada efectuada la denúncia, el tribunal estudiava la seua consistència
per tal de decidir si s’obria o no procediment. Encetat aquest, l’inquisidor obtenia
les dades necessàries mitjançant la informació sumària dels testimonis.
Aquesta informació s’obtenia a l’inici del procés, abans de les confessions del
reu. Llavors, els testimonis feien una primera declaració que havien de ratificar
de nou, per norma general, un dia després. Els testimonis podien ratificarse
o rectificar les seues declaracions tantes vegades com els ho fóra requerit.
El prime(...)