valencià | castellano   

Buscar
  Historia gráfica

Año:2010
Pg:319-352
Título: Història gràfica 2010
Autor: 
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Historia Gráfica
Siglos: XX
Tema: Historia gráfica-Història Gràfica
Idioma: Valencià



Vista prévia
321

La família Usedo-Agustí, en una imatge dels anys vint. Joves, guapes i elegants, les cinc germanes es van reunir-se amb sos pares i el seu germà, i es van posar davant de la camera per a tindre un record de família. Vegeu el resultat. De peu i de dreta a esquerra, Francisco el Cagó, Carmen la Cagona, Julia la Cagona, Carmen la Cagona, Dolores la Cagona i Teresa la Cagona. Asseguts, el tio Paco el Cagó i Pasquala Agustí.

Rosario Pallardó la Corsetera, la germana del tio Baldomero el Corretger, fotografiada de fadrina. Voltants de 1916.

322

Al corral de la xocolateria del tio Francisco el Careto al voltant de 1930. Podeu vore a la tia Pasqualeta la Pitgera amb els seus germans Pasqualet l'Obrer i Frai Diego María, que aleshores estava de frare a la càrcel de Carabanchel. Aquest religiós alaquaser, el van matar a Madrid i es va convertir en un màrtir més de la guerra. Pasqual Sanz Usedo, el tio Pasqualet, va nàixer l'any 1860, i és un dels obrers de vila més antic del poble. Casat amb la jove picanyera Albina Ruiz Llorens, viurà al llarg de molts anys a Picanya, localitat on desenvoluparà tota la seua trajectòria professional en la qual va destacar l'edificació d'un forn al carrer Ample i vàries cases de tipus rural. Va tindre set fills, tres xics, Pasqualet (qui també va ser obrer de vila), Lirio i Miquelet; i quatre filles, Manuela, Pepeta, Amparo i Elvireta, conegudes com les Obreres.

323

324

José Alós Sena, el tio Pepe el Nano i la seua dona Adriana Moret Tarazona en una imatge de 1950.El matrimoni va viure sempre en l'alqueria Alós, el mateix que tots els avantpassats del tio Pepe el Nano, que com era el més xiquet dels germans es quedà la casa. El seu germà Juan se n'anà a viure al costat de la ferreria del tio Camilo, Marina, la germana, es ficà a viure al carrer Major i Matilde es fica de monja al convent de les monges Doctrineres. A l'alqueria Alós hi havia tres cases. Als anys quaranta, estava habitada per tres famílies. La de la tia Salvaoreta, que vivia a la casa del mig, i la del tio Paco l'Alcriero.

Salvador Tàrrega Gil, Campana i Rosario Pallardó la Corsetera, el dia de la boda. Com podeu veure, la núvia anava vestida tota de negre.

325

Aquest retrat ens permet assaborir l'aspecte que tenia el pou i la font de Sant Francesc de Paula a finals dels anys quaranta. Al costat de les fontetes podem vore a Salvador Tàrrega Gil, el tio Campana que, en aqueix temps, era el vigilant del pou.

326

María la Pinyola fotografiada l'any 1930.

327

Francisco Tàrrega, el tio Quiquet de la Foia, i Assumpció Gil la Garrofa, els iaios de Remedios la Campana, en un retrat de la seua vellesa.

328

Imatge familiar on s'hi pot veure a la tia Isabel, la dona del tio Noi, amb els seus fills Francisco i Carmen. (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0