valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2010
Pg:271-278
Títol: «Pedro Aragall Calomarde».
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
Ramón Tarín i López

Pedro Aragall Calomarde

Pedro Aragall Calomarde naix l'1 de gener de 1927, al popular barri de l'Horta de Barcelona. És el tercer fill del primer matrimoni d'Isabel Calomarde, la tia Isabel, com serà coneguda al poble d'Alaquàs. Nadiua de Villaespesa (Terol), havia emigrat a Barcelona, envers 1920, amb els seus pares i germans en busca d'un futur que els proporcionarà una millor vida. «Ma mare havia nascut en un poblet de Terol anomenat Villaespesa, allí va créixer en companyia dels seus germans: Francisco, Domingo, Máximo,

271

Juan, María i Elisa. Ma mare era la major de tots. A m'agüelo li deien Roseldo, d'ací que al meu germà Roseldo li posaren el nom de l'Agüelo, i treballava de carreter. La seua faena consistia en transportar, en una carreta gran, els pins que es tallaven en els boscos de pinars que hi havia al poble, i baixava carregat amb els troncs fins les serreries de Castelló. Però un dia el meu iaio Roseldo, fart de passar tantes penalitats econòmiques, i veient les poques perspectives de futur que hi havia al poble per als seus fills, deixà l'antic treball i, reunint a tota la família, es posà en marxa cap a Barcelona. Ma mare tenia aleshores 20 anys». Al poc de temps d'establir-se la família al barri de l'Horta, la tia Isabel es va casar amb un xic del barri, i fruit del seu matrimoni naixeran els seus fills Francisco, Carmen i Pedro. «A mon pare a penes el vaig conèixer perquè va morir molt prompte. Després, ma mare conegué a Francisco Aragall, el tio Noi, com serà conegut en Alaquàs, i es tornà a casar amb este home qui, per a mi, ha sigut mon pare». En 1930, la dictadura de Primo de Rivera havia agonitzat i la societat catalana es trobava immersa en una escalada de conflictes, revoltes i vagues tan poc tranquil·litzadores, que el marit de la tia Isabel no dubtà en acceptar un treball de jardiner a la perifèria de la ciutat de València on les coses semblaven estar més tranquil·les. «Al poc de temps de casar-se ma mare, ens vinguérem a València i la meua iaia Josefa es quedà a soles en Barcelona amb els meus tios, perquè m'agüelo ja havia mort quan nosaltres marxàrem. En un principi, la meua germana Carmen es quedà amb la iaia i els tios però després se'n vingué a viure amb nosaltres i passàrem la guerra junts». Quan arriben a València, Pedro Aragall té tres anys. La família s'aveïna al popular barri de Monteolivet, on el tio Noi treballarà de jardiner, ofici que havia desenvolupat tota la vida. Ben aviat coneix José Galan, fill d'una antiga família de horticultors valencians, qui li proposa treballar per a ell, a l'hort de flors que té entre els termes de Xirivella i Alaquàs, davant de l'antic ponte(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0