ENRIC JUAN REDAL

ONOMÀSTICA I DEMOGRAFIA: ELS LLINATGES D'ALAQUÀS AL SEGLE XVIII

El treball que presentem és, fonamentalment, un estudi demogràfic que aprofita l'Onomàstica com a ciència auxiliar. Seguint metodològicament el professor Sánchez Adell1 pensem que la utilització d'aquesta pot ajudar a conéixer la mobilitat de la població durant l'Antic Règim. La hipòtesi de treball és ben senzilla: una població sense massa aportacions demogràfiques externes repitiria d'una manera continuada els cognoms dels seus habitants; i al contrari, l'aparició de cognoms «nous» significaria l'arribada de gent i, per tant, d'immigrants. Partint d'aquesta idea hem intentat comprovar si el creixement de població que Alaquàs experimenta durant el segle XVIII 2 podria explicar-se per moviments immigratoris. Com a font documental hem utilitzat el «Libro ndice de Bautismos de la Parroquia de la Asunción de Alaquàs» on estan inscrits tots els noms i cognoms dels xiquets i xiquetes batejats al poble entre 1700 i 1936. Per als darrers 28 anys del segle, hem fet servir el llibre de Matrimonis que també es conserva a l'església parroquial. Metodològicament hem actuat de la següent manera: · primer, hem anotat els cognoms de tots els xiquets-xiquetes nats entre 1700 i 1799. · després, hem fet el recompte desenal del nombre de vegades que es repeteix cada cognom. La repetició continuada de alguns d'ells ens ha portat a tipificar el que Sánchez Adell anomena les estirps básiques del poble. · darrerament, des de l'any 1720 hem anotat també l'any en què apareix cada cognom «nou», con un intent d'aproximació a la cronológia de la immigració al poble.

(1) SÁNCHEZ ADELL, José: «Onomástica y movilidad de población en Castellón», Saitabi, XXVIII: 33-68; València, 1978. (2) JUAN REDAL, E. y CABALLER SENABRE, M.a J.: «La evolución de la población del señorío de Alaquàs durante el último tercio del siglo XVIII», Quaderns d'investigació d'Alaquàs, I: 7-43, Alaquàs, 1981.

--69--

Una vegada realitzada la tasca de classificació de tots els xiquets-xiquetes i els seus cognoms al llarg del segle XVIII (4.975 infants amb un total de 9.858 cognoms) 3 podem establir les següents conclusions: a) al llarg del segle XVIII hi ha 33 cognoms que es repeteixen d'una manera continuada: són les estirps básiques del poble (en l'apèndix que incloem al final del treball van subratllades). El seu pes demogràfic és molt gran: el 70 % dels xiquets-xiquetes porten algun d'aquests 33 cognoms. Els altres llinatges tenen un paper menys important: dels 390 cognoms recollits, 318 (81'5 %) no els porten més que el 12'7 dels xiquets-etes nats al poble. b) ent(...)