ESTUDIS I DOCUMENTS

ENRIC JUAN REDAL

DADES PER A L'ESTUDI DE LA SOCIETAT VALENCIANA DEL SEGLE XVI: ELS ÚLTIMS CONDICILS TESTAMENTARIS I L'INVENTARI DE BÉNS D'EN JAUME GARCIA D'AGUILAR, SENYOR D'ALAQUÀS

I. DESCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS I ANÀLISI DEL SEU CONTINGUT

Els documents que comentem són inclosos dintre del manuscrit 3.089 que es guarda a l'Arxiu del Regne de València, secció Protocols Notarials. Aquest Ms. compren un total de 336 folis sense numerar i sembla que no hi ha folis arrancats. Està enquadernat en pergamí i el seu estat de conservació no és molt bo malgrat que es llegeix prou bé. Al primer foli es diu «Prothocolum mei Gasparis Gil publici civitatis et regni Valencie notari de anno a nativitati domini millessimo quingentesimo quadragesimo tertio.» Tots tres documents estan escrits en valencià i llatí.

DOCUMENT I

Primer codicil testamentari 10 de juliol del 1543 El 10 de juliol del 1543, en Jaume Garcia d'Aguilar va fer el primer codicil que comentem, pocs dies abans de morir, a la seva casa, prop de l'església de la Santa Creu. En Gaspar Gil va ser el

--9--

notari que registrà l'última voluntad del senyor d'Alaquàs que aleshores canviava el t e s t a m e n t que cinc anys abans, el 13 de desembre de 1538, havia fet. La forma de presentació dels codicils no varien de la que llavors s'utilitzava i que era sempre la mateixa: després d'una invocació al nom del Senyor o a un sant intercessor, ve el nom del testador «...Yo don Jayme Garcia de Aguilar», seguit de l'ofici, categoria social i procedència «...senyor del lloch d'Alaquàs en habitant de la present ciutat de València...». A continuació, consta el motiu pel qual ha fet testament o, en aquest cas els codicils, expressat en una frase que fa referència a la malaltia corporal «...stant malalt de accidents corporals dels quals tem morir...» amb l'aclariment, però de tindre totes les seves facultats mentals «...stant emperò ab tots mos bons senys, memoria...». Immediatament, fa referència als marmessors que són membres de la seva família: dos germans i tres fills, tots hòmens. A ells els deixa l'encàrrec de l'execució de tot: enterrament, pagament de deutes, celebracions de misses i aniversaris, deixes i repartició de béns «...donant a aquells pleníssim poder e facultat de pendre tants de mos béns e aquells sens solemnitat alguna vendre e alienar e los preus rebre... que los dits preus basten a fer e complir tot lo que deixe per anima mia e totes les coses pies per mi ordenades...». Tot seguit, elegeix la sepultura i el nombre de capellans que deuen acompanyar-lo fins al sepulcre assignant una quantitat per a totes aquestes despeses «...ne prench per a la mia anima docents lliures moneda reals de Valènc(...)