valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1994
Pg:35-58
Títol: La capella de l'antic convent de la Nostra Senyora de l'Olivar d'Alaquàs. Aspectes històrics i artístics.
Autor: Besó Ros, Adrià
Període: Història Moderna
Matèria: 
Segles: XVIII
Tema: Estudis i documents-Art
Idioma: Valencià



Vista prévia
ADRIÀ BESÓ ROS

LA CAPELLA DE L'ANTIC CONVENT DE LA NOSTRA SENYORA DE L'OLIVAR D'ALAQUÀS. ASPECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS*.
El lloc on actualment s'alça el convent de la Nostra Senyora de l'Olivar va estar ocupat per una ermita on es venerava aquesta advocació mariana. Segons la tradició local que arreplega mossén Timoteo Casabán, un camperol, llaurant unes d'oliveres, es va trobar amb una imatge de la Mare de Déu. Durant els primers anys del segle XIV hom va edificar una ermita per a la veneració d'aquesta advocació mariana. Per al manteniment del culte es va instituir un benifet canònic, el primer beneficiat del qual va ésser mossén Pere de Llosa, qui va morir l'any 1332, segons podia llegir-se a una làpida sepulcral existent a l'església fins el 19361. Des de principis del segle XV tenim notícies certes de l'existència d'aquesta ermita a través d'alguns testaments, on els otorgants demanaven esser soterrats en aquest mateix lloc. El 5 d'abril de 1537 el senyor d'Alaquàs en Jaume Garcia d'Aguilar, amb llicència de l'arquebisbe de València, va signar una concòrdia davant el notari Gaspar Gil amb el pare general dels Mínims fra Gaspar de Foix, mitjançant el qual s'acordava la fundació d'un convent junt al santuari. Segons Escolano, l'arribada d'aquesta orde es va deure "a la intercesión de la infanta de Napoles Doña Iulia, hermana del Duque de Calabria Don Fernando de Aragón virrey de Valencia"2 En

*Aquesta publicació és un extracte del capítol IV de BESO ROS, A.: La presència de la Verge Maria en la història d'Alaquàs sola la invocació de Mare de Déu de l'Olivar. Alaquàs. Parroquia de la Nostra Senyora de l'Olivar. (En premsa). 1 Cfr. CASABAN, T.: Breve descripción histórica religiosa de la Villa de Alocuas con novena y gozos a la Virgen del Olivar. Valencia, 1989. També VILANOVA, F.: "Torrente y Alacuás. Impresiones artísticas" a Almanaque Las Provincias, 1910, p. 111 fa referència a aquesta lápida: "El Convento de Mínimos de Alacuás no contiene objetos artísticos notables, si se exceptúa un curioso sepulcro del siglo XIV, con caracteres monacales y toscos altorrelieves...". També SARTHOU CARRERES, C: Geografía general del Reino de Valencia, Barcelona, s.a. p. 884, fa referència a aquesta làpida basant-se en l'article de Vilanova publicat anys enrere. 2 Cfr. ESCOLANO, G.: Décadas para la història de la ciudad y Reino de Valencia. Libro 7, c: 2, n° 2. A més a més aquest autor ens parla de l'existència d'un convent de Dominics fundat en l'ermita de la Mare de Déu de l'Olivar abans de l'arribada dels Mínims, la qual circumstància no confirma la documentació. Possiblement SARTHOU CARRERES, C: Op(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0