valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:1995
Pg:35-86
Títol: Una veu contra l'anti-feminisme burlesc en la literatura valenciana de cordell: El col·loqui "La defensa de les dones", propietat d'un cego d'Alaquàs.
Autor: Pitarch Alfonso, Carles
Període: Història Contemporània
Matèria:  Cultura
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Cultura
Idioma: Valencià



Vista prévia
CARLES PITARCH ALFONSO

UNA VEU CONTRA L'ANTI-FEMINISME BURLESC EN LA LITERATURA VALENCIANA DE CORDELL: EL COL·LOQUI «LA DEFENSA DE LES DONES», PROPIETAT D'UN CEGO D'ALAQUÀS

1. COL·LOQUIS I RAONAMENTS.
Una part important de la literatura valenciana de cordell s'ha perdut o s'ha destruït, bé per causa de la poca consistència material dels plecs destinats al consum massiu en qué s'imprimia, bé per la escassa consideració en qué fins a fa ben poc l'han tinguda lletraferits i especialistes en literatura. S'ha traduït això en un menyspreu obert o en una volguda negligència en la busca, catalogació rigorosa i estudi de col·loquis, raonamets i altres composicions de semblant estil, que es jutjaven més per la seua índole generalment marginal, efímera i a voltes grollera, que pel seu valor com a vehicle d'una expressió popular plena de vitalitat. El poeta Teodor Llorente, patriarca de la renaixença valenciana, els tenia en molt baix concepte pel «corromput i rebordonit» llenguatge que feien servir i per la temàtica poc escrupolosa en qué es complaïen: Teníem ací a Valéncia una llegua viva i una literatura morta; perqué, encara que mai s'ha deixat d'escriure en valencià, els populars autors de romanços i coloquis i els que després portaren esta llengua al teatro i el periodisme satíric i festiu, la usaren sense estudi ni poliment algú, corrompuda i rebordonida com la trobaven en los llavis de la gent indocta, i bàrbarament castellanisada en la ciutat1. El coloqui es un romance, dialogado a veces (de lo cual viene su nombre) escrito en valenciano ramplón, y en el cual suele dominar la nota satírica y picaresca, no adelgazada por el ingenio, sino bien abierta, grosso modo, para que todos la entiendan. [...] la histo-

1 LLORENTE [OLIVARES], Teodor: «Endreça al Senyor Don Marià Aguiló en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona», Llibret de Versos, Valéncia, 1885, pàgs. 10-11.

-35-

ria de algún tahur de baja estofa, [...] las desventuras de un galán burlado, las disputas de marido y mujer, suelen dar cómico asunto a estas groseras sátiras, cuyos chistes o desvergüenzas acogen los hombres con ruidosas carcajadas y las mujeres con prolongados chillidos, equívoca expresión del pudor alarmado o del gusto satisfecho2. Aquest to clarament despectiu de les paraules de Llorente trobà després ressò en la furibunda arremesa d'algun dels seus successors, com ara el poeta Miquel Duran de València, qui en la dècada dels anys trenta sentenciava: La terra on descansaven les despulles de la nostra parla era profanada amb el carnestoltes macabre d'una poesia plebea i grollera, i amb els romanços, coloquis í comèdies d'una gràcia extremadament baixa i gr(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0