valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1996
Pg:116-120
Títol: «14. D’Alaquàs a qualsevol lloc»
Autor: Laborda Ferriols, Francisco
Període: Història Contemporània
Matèria:  Societat
Segles: XX
Tema: Història Oral-La nostra memòria-Societat
Idioma: Valencià



Vista prévia
LA NOSTRA MEMÒRIA

13. L'ENRAMÀ1
Les tres del matí! Bona hora per anar a collir la murta. Enguany la farem amb fulles de taronger, pètals de rosa i alguna flor silvestre. L'any passat va ésser un tapís de serradura amb quatre poms de roses a les vores. I si ho fem sobre la marxa? D'acord... però espavileu, perquè amaneixerà i estarem a la lluna de València! Des de les nou del matí que ens havíem reunit els amics per al sopar faixat i decidir què faríem a les nostres núvies enguany, i continuàvem sense acordar res. A la fi, com és natural a Alaquàs, terra valenciana, resultaria pensat i fet. Existia el costum, a principis del mes de maig, de col·locar en la porta de ca la núvia o de la pasqüera una enramà de flors, la majoria dels casos, perquè també les havia de cards i altres herbes com cebes xafades, etc., segons si la relació era harmònica o no. No diré d'on obteníem la matèria prima, per si de cas no ha prescrit el termini de la multa, però sí diré que es feia a consciència i amb la precaució de no realitzar cap destrossa. El millor del cas és que al dia següent no sabem qui estava més contenta, si la núvia o la sogra. Actualment, aquestes enramades ja han desaparegut, substituïdes per altra classe d'enramada de gos, diària i omnipresent. Sense comentaris. Reproduïm una mostra de les nostres, que encara vam fer en 1979 i 1980. Francisco Laborda Ferriols

-115-

N. del T. Respectem el nom tradicional d'aquest acte, L'ENRAMÀ, malgrat comentar que l'ús normatiu regeix el manteniment de la - d - intervocàlica dels participis. Aleshores, indiquem el mot l'enramada com a correcte.

14. D'ALAQUÀS A QUALSEVOL LLOC
Des de la meitat del carrer Dos de Maig d'Alaquàs et podies traslladar a altre continent, fins i tot oceà o món. Sí, era el cine Ideal, que amb la màgia del seté art et feia partícip d'aventures, suspens, comèdies, drames, etc. En cada sessió es projectaven dues pel·lícules, cosa que, si no m'equivoque, sols ocorria en la província de València, i en la capital, on alguns cines oferien fins i tot tres per sessió. Una meravella per als cinèfils. El dijous començava a les 6:30 hores. Donava una sessió i mitja. El dissabte i diumenge, com començava a les 3:30 hores, arribaven a les dues sessions. Pagaves l'entrada en la finestreta i la lliuraves al porter, que la partia en dues parts i et tornava mitja. En l'antesala hi havia exposats diversos fotogrames de les pel·lícules de la pròxima setmana. En la part superior de les parets es podia contemplar una fila de grans cartells que s'empraven per

-116-

anunciar els films en els cantons de determinats carrers. Recorde haver-ne vist en els catxirulos que e(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0