valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1997
Pg:135-141
Títol: «Tomàs Gil Sàez, el tio Capdell».
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
BIOGRAFIES

TOMÀS GIL SÀEZ EL TIO CAPDELL

Tomàs Gil Sàez el tio Capdell va nàixer al carrer Major, núm. 88, el dia 26 de juny de 1903. Va ésser el quart fill dels nou que va tindre el matrimoni format per Francisco Gil Mateu Quico el Capdell i Francisca Sàez Sena la Redona (filla de l'avi Redó, fundador de la Música Blava a principi de segle). El tio Tomàs el Capdell va ésser batejat el diumenge següent de nàixer com era el costum. Els seus padrins van ésser Conxa la Capdella i Pasqual Gil el Fariner. Als cinc anys, Tomàs va anar a l'escola d'en José Sanchis Almiñano que estava sota l'Ajuntament. En José Sanchis Almiñano és un gran mestre nacional, la seua classe alberga al voltant de seixanta xiquets. A l'escola aprén les regles més elementals, a més de llegir, escriure, matemàtiques, geografia, història, catecisme i, sobretot, humanisme, coses com cedir la vorera als vells o besar la creu als capellans. La classe començava a les nou del matí fins a les dotze, i la vesprada de tres a cinc. No hi havia esplai. Els dijous per la vesprada no hi havia escola, mentre que el dissabte es llegia el catecisme. El tioTomàs va compartir les activitats de l'escola amb la feina de casa. Son pare el feia alçar a les sis del matí perquè replegara tres o quatre cabassos de bonyigues pels carrers del poble abans d'anar a l'escola. Quan eixia del col·legi, havia d'omplir la ferrada on bevia l'haca, quan son pare arribava a casa. Transportava l'aigua des de la sequieta, al rentador que hi havia al carreró de les monges oblates. Si feia mal oratge, pouava l'aigua del pou de sa casa. Cal dir que les cases de l'època tenien un pouet a la paret mitjana amb un brocal que es ficava dins de les dues cases dels veïns. L'any 1911, va prendre la comunió amb vuit anys. Fins l'any 1910 havia estat el costum de combregar entre els dotze i els catorze anys. Abans es combregava una vegada a l'any, durant la Pasqua Florida. L'any 1911, l'Arquebisbe de València va alterar aquesta data tradicional i va recomanar que es realitzara als vuit anys, el dia de la Puríssima. A Nadal, tota la família es reunia per dinar en casa dels iaios paterns. Aquesta tradició es va mantindre fins a la mort dels iaios i de dues germanes fadrines que treballen a la fàbrica de tabac. El matí del dia de Nadal, Tomàs visitava els seus
-137-

padrins de pila per rebre les estrenes, els besava la mà als dos i la padrina li donava tots els anys una pesseta. El padrí li deia que li ho donaria tot junt quan es casara. Un mes abans de complir els nou anys, el tio Tomàs el Capdell comença a treballar les terres del tio Geroni a l'Alqueria del Cunyat, el molí de la campaneta. Aleshores, s'ha d'alçar a les quatre del matí i acudir al lloc de treball a pe(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0