LA NOSTRA MEMÒRIA

20. LES CARTILLES DE RACIONAMENT
Quan va finalitzar la Guerra Civil, el govern de la nació va promoure una sèrie de mesures molt estrictes que van marcar una època coneguda popularment com la postguerra. La intenció d'aquestes mesures es dirigia cap a exercir un control constant i rigorós sobre els poductes alimentaris, marcant el preu, la quantitat, la distribució i la venda, designant a l'efecte a botigues i carnisseries autoritzades. El sector agrícola i ramader també estava fiscalitzat pèr la CENS o cambra agrària situada al carrer dels Benlliure. En aquest lloc s'anotava en llibretes les fanecades que cada llaurador posseïa, així com la quantiat de fanecades corresponents a cada classe de collita, la xifra d'animals posseïts, etc., de manera que tot estava sota control i en el moment de vendre la collita o vendre el ramat cap es poguera escapar a l'obligació de lliurar un percentatge estipulat pel govern. Però, com diu la gent de poble, feta la Llei, feta la trampa. Aquestes mesures serien la condició que engegaria el motor de la picaresca. La gent s'ho enginyava per amagar part de la collita emmagatzemada i després la venia a l'estraperlo en preus molt elevats per al mercat negre.

La farina va ésser un dels productes més escassos del mercat. El forment estava sotmés a restric-

-127-

cions molt estrictes i per moldre el blat calia presentar al moliner una guia que el govern atorgava amb comptagotes. Açò no va significar cap problema per a l'enginy popular: La gent acudia a algunes fàbriques que havien incorporat a les màquines dispositius en politges pel moldre el blat clandestinament. També les dones molien blat a casa amb molta paciència amb un molinet cassolà de moldre el café.

-128-

El menjar també estava racionat. Per poder adquirir els aliments de primera necessitat, el govern va dotar a la població d'unes cartilles de racionament provistes d'una col·leció de cupons. Amb aquestes targetes, hom podria anar als establiments o economatos autoritzats per expendre, per tal de proveir­se dels corresponents aliments. En aquest aspecte,cal remarcar paradoxes molt singulars. És el cas dels fumadors empedreïts que canviaven el cupó del forn o de la carnisseria per tabac. En aquest sentit recorde que mon pare, a qui no li agradava gens fumar, m'enviava a casa de la tia Florentina, la germana de Pantaleon, cada vegada que hi havia una saca de quarterons de tabac per canviar­la per cupons de menjar amb el tio Paco el Pallero, el fill del tio Francisco el Pallero.

Les famoses cartilles de racionament van sortir a la fi de l'any 1939, éssent retirades a principis de 1953. Cada família tenia dret a una cartilla de racionament per a tots els seus membres. La persona titular de la cartilla era el cap de famíl(...)