valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:1998
Pg:175-177
Títol: «Jerónimo Pons, el tio Jeroni»
Autor: Laborda Ferriols, Francisco
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
JERÓNIMO PONS, EL TIO JERONI

Va nàixer el 20 d'abril de 1913 al molí del carrer Major, que feia cantonada amb el carrer del Venerable Sarrió d'Alaquàs. Va ser el tercer de cinc germans, tres xiques i dos xics. Son pare era de l'alqueria de la Campaneta, de l'horta de València, entre Picanya i Xirivella; sa mare d'Alaquàs. Des de menudet ja va tindre un esperit comercial. Quan llogava la seua bicicleta als xiquets de la seua edat perquè donaren una volta des del convent de l'Olivar fins a l'escorxador ja cobrava el preu d'un xavo si es tractava d'una volta, amb una distància de 70 metres, i tres perres per dos viatges. Ah! algú es va atrevir a fer quatre o cinc viatges sense abonar l'import i va acabar amb el cap dins dels barrots de la reixa del convent, cosa que va necessitar tallar-ne un per poder-la alliberar. Dels seus anys de joventut, recorda el casino Blau al carrer Major i el casino Roig a l'ateneu de la plaça; la disputa de les dues bandes pel fet que el dia del Corpus, Santa Cecília eixira d'un o d'altre casino, fins que van arribar a l'acord de fer torns cada any per tal d'evitar conflictes. Remarca l'any que el tio Estanislao, del carrer de Sant Jeroni on casi tots eren del roig, va donar la notícia que la seua banda havia guanyat el tercer premi, però després va resultar que era el Blau qui havia guanyat. La banda guanyadora celebrava una gran festa al poble mentre que l'altra i els seus seguidors marxaven a Calicanto per no participar en les festes que organitzava la premiada. Va realitzar el servei militar en el 5é. d'Artilleria a València. Com pertanyia a les Cotes sols va estar mig any, fent el servei d'armes a la presó militar de Monteolivete o a Capitania General. Es va llicenciar el 30 de juny de 1935. Durant la guerra civil, el 1936 va estar d'assistent d'un comandant i un capità d'Aldaia; el 37 va anar a Villena i després al Cerro de los Ángeles i, per últim, al Pardo de Madrid, on va acabar la guerra. Va conéixer a la seua dona, "una morena molt templà", Mercedes Peiró Besó que va nàixer al número 24 del carrer dels Benlliure, filla de Mercedes de ca les
-175-

Blaietes i de Pepe dels Bocaos, i que era del casino contrari, el Roig. Es van casar el 31 d'agost de 1940 i van mamprendre la vida en comú a casa de la sogra, que van deixar anys més tard per a viure a la casa actual del carrer Major, 77. De son pare va aprendre l'ofici del llaurador, així com el comerç amb bestiar o collites, al qual es dedicaria després de casat, però especialment a la compra i venda de ramat porcí, primer pels pobles i després per les rodalies de València com Castellar o Oliveral. Més tard, i amb l'ajuda dels seus fills, va ampliar la zona d'acció amb el camió. Els van arrendar la carnisseria situada al carrer Major núm. 24, per(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0