Jesús Ferrer Guzmán Josep M. Soriano Bessó

Els anys de la República a Alaquàs (1931-36)*
En gener de 1930 abandona el poder el general Primo de Rivera, que ha dirigit Espanya en règim de dictadura des de 1923 amb el consentiment del rei Alfonso XIII. Durant este període, com en els anys de la dictadura franquista, no es celebren eleccions, l'activitat dels partits polítics ha estat prohibida, i el dictador ha intentat sustentar-se en un simulacre de partit únic al que anomenà Unión Patriótica. A partir de 1924, els alcaldes i regidors dels Ajuntaments són anomenats pel governador civil de cada província entre els integrants i simpatitzants d'aquell partit únic; homes d'ideologia monàrquica, de fortes conviccions religioses i partidaris de l'ordre i la disciplina militars. A Alaquàs, és el mestre don José Mª Sanchis Almiñano qui es fa càrrec del poder municipal. Durant més de 30 anys ha estat al front de l'escola municipal, i és persona que gaudix del respecte de la gent. Els seus principis ideològics, així com els de la mateixa Unión Patriótica, són més propers als del casino Nou, seu de l'extingit partit Conservador, però les relacions personals amb els seus dirigents, sobretot amb l'advocat José Mª Palop, van deteriorant-se. I acaba arribant a un acord amb els contraris, amb el casino de la música Vella, vinculat al també extingit partit Liberal, per a ubicar la seu de la Unión Patriótica al recentment estrenat local que acaba de construir-se a la plaça1.
* Els llibres d'actes varen ser cremats, junt a la demés documentació municipal, als inicis de la Guerra Civil. Les úniques fonts escrites que hem localitzat són els diaris de València: El Mercantil Valenciano, el Diario de Valencia i Las Provincias. Els altres diaris no publicaven informació dels pobles. Després de la guerra, la dura persecució amb què la dictadura franquista castigà els republicans, i les seus famílies, generà un clima de por i de cautela que feu desaparéixer la documentació privada útil per conéixer millor la vida política d'aquells anys. Pel que fa a les fonts orals, ens hem trobat amb la pràctica desaparició de les persones que ens hagueren pogut aportar informació directa de les vicissituds polítiques locals. JESÚS FERRER GUZMÁN, MANUEL GUASP GARCÍA, JOSEP M. SORIANO BESSÓ, «Construcció del Casino de la Plaça». Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2010, Volum XXX, p. 159 i següents.
1

43

Don José Mª és un home de forta personalitat, i les greus discrepàncies que manté amb un sector important de les forces vives de la població el porten, a finals de 1928, a deixar l'alcaldia. El substitui(...)