valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:2001
Pg:211-216
Título: «Miguel Ferrer Sanz, el Xocolatero».
Autor: Canós Correcher, Begoña
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MIGUEL FERRER SANZ, el Xocolatero

Miquel Ferrer Sanz va nàixer al carrer Nou el vint-i-quatre de juny de 1913. Era el fill xicotet de Francisco Ferrer Montoro i de Pasqualeta Sanz Usedo, els quals tenien altres quatre fills: Teresa, Paqualeta, Francisca i Francisco. Recorda de la seua infantesa que jugava a la trompa, al roglet, a marro... i que deixà prompte d'anar a costura (fou alumne del mestre Sanchis Almiñano), per posar-se a treballar amb son pare qui havia sigut descarregador al Grau i després, havia començat a ajudar el seus cosins ­els Montoro­ a fer xocolate per, més tard, muntar-se la fàbrica pel seu compte a la Plaça de la Constitució. Miquel era encara un poc menut i eren les filles qui ajudaren el pare, ratllantli el xocolate. Quan deixà l'escola, començà a ajudar-los. La primera setmana del mes anaven fora a vendre'l. Al principi anava amb son pare, però als tretze anys ja el deixaren tot sol. Eixia dilluns, amb el carro ple de xocolate, el dimarts arribava a Utiel (tenien eixa zona de l'interior de València per vendre'l), on es quedava fins el dimecres. Dijous anava a Landete de las Fuentes i Fuenterrobles. Divendres tornava cap a Utiel. Dissabte agafava el carro fins Bunyol i hi feia nit; i diumenge s'alçava a les quatre del matí per arribar prompte a casa, mudar-se i anar a passejar pel carrer Major i l'Estació d'Aldaia per veure

-211-

les xiques, perquè aleshores només podien anar a passejar. A la meua pregunta de com feien el xocolate, em diu: Es torrava el cacau, es trencava amb un aparell manual que li llevava la corfa i quedava el gra. Després el molien i, a continuació, utilitzaven la mescladora per fer les diferents qualitats de xocolate, depenent del tipus de cacau. El compraven a un magatzem de València, però tenia diverses procedències: venia de Caraques, de Guayaquil i de Fernando Poo. Aquest últim era el més fluix, per això, si en la mescla en posaven més d'esta classe, el xocolate era més barat. Per fer correctament el procés dels diferents tipus, tenien una llibreta de fòrmules on es trobava tot detallat. Després es refinava el sucre i s'empastava tot per fer-lo quallar i donar-li la forma de barreta quadrada o rodona; finalment el deixaven eixugar i es feien els paquets per quilos i en caixes que anirien cap a Utiel. I havien diferents preus, recorda Miquel, el número sis valia dos quinzets el quilo, el set, tres pessetes i el huit, quatre pessetes el quilo. - Miquel i com va conéixer vosté la seua dona? Bé, ara teu contarà ella. Abans que parle Sagramento direm que Miquel tenia una germana casada que vivia a València, perquè el seu marit, encara que fos d'Alaquàs, tenia una botiga al carrer de Gràcia, darrere del Mercat Central. Ella vivía en el segundo piso i yo en el cuarto, diu Sagra(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0