valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2003
Pg:119-122
Títol: «Maria Ibor Medina».
Autor: Laborda Ferriols, Francisco
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MARIA IBOR MEDINA

Va nàixer el 18 de setembre de 1924 al Carrer de Sant Roc nº 8, encara que als 3 anys la seua família es va traslladar al Carrer Bonavista nº 2. Son pare, José Ibor Andreu venia pinsos per a la ramaderia a Aldaia i Paiporta, i sa mare, Pasqualeta Medina Martí, repartia pa per les cases acompanyant la venda amb una frase que deia: Pa suizo, pa moreno, 2 rotllos i un quinzet. En total n'eren 4 germans, Maria, Rosa, José i Pasqual. Va anar al col·legi de la tia Matilde i al de donya Pilar al Carrer Major fins al 7 anys que va començar l'escola de les Catequistes. Es pagaven 25 cèntims ( 7 ailetes) per dinar i , si te'n portaves el menjar de casa 10 cèntims ( 1 xavo). L'ensenyament incloïa també les manualitats, que feien amb tela de sac. Tenia 12 anys quan va començar la guerra, aleshores anava a classes particulars a Aldaia on li ensenyaven cultura general, taquigrafia i mecanografia. Als 15 anys, després d'acabar el conflicte armat, anà a València per aprendre de modista i des de els 17 anys fins els 28, esta va ser la seua professió, que materialitzava al domicili familiar cosint vestits de núvia, comunió, aixovars, davantals.... Tallava la roba i bé la confeccionava ella amb les seues ajudantes o bé la pròpia clienta que després passava per fer-se les proves pertinents. El seus casament amb José Mª Planells Alfonso va ser el dia 7 de juny de 1952, i com que es trobaven en el moment més àlgid de la recollida del blat, el viatge el posposaren un mes. El van fer a Pamplona ver gaudir de la festa de Sant
-119-

Fermí. Van tenir 3 filles, Maria (03.07.53), Josefina (25.01.59) i Maria Teresa (08.06.63). Com que el seu marit treballava amb el ramat, van posar una vaqueria al Carrer de la Mare de Déu de l'Olivar nº 3. Venien llet per les cases del poble fins que uns anys després van fer un nou edifici a la mateixa casa, del qual la planta baixa era destinada a la venda de llet. Maria hi va ser la dependenta fins el seus 65 anys en què es va jubilar. Recorda coses del poble i comenta que, després de guerra, a la primera planta del Castell es feia la instrucció de les dones del "Frente de Juventudes de la Falange" en les seus categories de cadets, fletxes i pelaios; després d'un examen, la van anomenar cap de centúria, desfilant uniformades a les processons. També ens comenta que una tia seua li va ensenyar la medició de la cinta, que es fa amb una veta de 3 braços de longitud S'utilitza per millorar les persones que tenen una parada a l'estómac, medint i resant una oració concreta, fins que va sobrant cinta. Insisteix en què la transmissió de la practica i l'oració, ha de fer-se el dia de Divendres Sant. Indica que durant la Setmana Santa, que es celebrava des que va nàixer fins els anys 1960, (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0