valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2003
Pg:93-98
Títol: «Don José Esteve Forriol: l’adéu d’un intel·lectual valencià».
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
BIOGRAFIES

DON JOSÉ ESTEVE FORRIOL: L'ADÉU D'UN INTEL·LECTUAL VALENCIÀ

Avui m'he passejat pels aclaparadors silencis de la teua memòria...

El dia 14 del passat mes de novembre ens va deixar un dels valencians més il·lustres del segle XX, Don José Esteve Forriol. I ho ha fet, com acostumava a fer les coses, sense a penes soroll, com un vent branzit i callat, creuant les muralles que separen la drecera de la vida amb el paradís. I després de rebre la destralada esquinçadora que va significar la notícia de la seua mort, la sensació més angoixosa, la que dóna caràcter i forma al paisatge de la reflexió, és sense dubte la certesa d'haver perdut, no sols a l'amic, al company entranyable, al membre il·lustre del consell de redacció de Quaderns, sinó, i sobretot, a un intel·lectual valencià de talla universal, equiparable a Escolano, Mares, Valls David o Martínez Aloy; perquè sobretot, don José Esteve ha estat un humanista excepcional posseïdor d'un tarannà extraordinari, no tan sols com a sacerdot i religiós sinó també com a persona compromesa amb la realitat més immediata. Professor de llatí per la Universitat de València, traductor oficial d'una infinitat de textos del propi Vaticà, autor eximi de la colossal obra "Valencia Fundación Romana". Aquest erudit estudiós de la València preromana no ha oblidat mai les arrels dels seus avantpassats i sempre s'ha estat vinculat a Alaquàs, el poble natal de sa mare, a través de les nombroses visites familiars des de la mateixa infantesa, fins a la memòria abraçadora de les tradicions, costums o fets religiosos del nostre poble, tan sàviament reflectits al llarg de molts anys de col·laboració. I és
-95-

que el nom d'Alaquàs sempre ha estat present en la seua vida, accelerant ben aviat el batec del seu cor, per lluny que fóra el tret, perquè no de bades a Alaquàs va cantar Missa per primera volta i ací va celebrar també els seus 50 anys de sacerdoci l'1 de juliol de 1995. Però malgrat tot el bagatge de saviesa, molt possiblement, allò que més ens impressiona i ens apropa a la seua personalitat és, sense dubte, la seua senzillesa, el respecte a la persona, la seua humanitat, la capacitat de demanar perdó, les formes elegants i amables... Detalls i records fruit de tantes hores de xerrada a sa casa del carrer de Jerusalem, enmig dels llibres i les constants anades i vingudes de Pilar, una mestressa de Villar del Arzobispo, tan preocupada en vigilar la salut de don José. Junt a ell hem a aprés a conèixer i estimar encara més el nostre país a través dels seus coneixements sobre la romanització de les nostres terres, on ens dona a coneixer molts dels vestigis encara presents a l(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0