valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2003
Pg:51-70
Títol: Alaquàs, anys 50. Els campaments del Frente de Juventudes.
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Període: Història Contemporània
Matèria:  Guerra Civil
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Guerra Civil
Idioma: Valencià



Vista prévia
JOSEP M. SORIANO BESSÓ

ALAQUÀS, ANYS 50 ELS CAMPAMENTS DEL FRENTE DE JUVENTUDES

Han facilitat informacions i fotografies: Paco Andreu Seguí, Miguel Garcia Bessó, Terencio Palop Planells, Vicent Palop Folgado i Manolo Guasp. A tots ells, el meu agraïment.

Al llarg de la dècada dels 50, grups d'entre 15 i 20 xiquets d'Alaquàs acudiren cada any als campaments organitzats per la Delegación Provincial del Frente de Juventudes. Eren 20 dies, al juliol o a l'agost, d'allunyament del poble, d'estada en paratges atractius de La Foia de Bunyol o de La Serrania, en convivència amb xiquets d'altres poblacions valencianes, i on les activitats s'emmarcaven dins dels postulats educatius de la dictadura imposada pel general Franco. En estes pàgines volem deixar constància d'estes possibilitats d'estiueig, i de sortida del poble, que utilitzaren un reduït número d'alaquasers menuts, entre els 10 i els 14 anys, en uns temps -entre els anys 1953 i 1960- en què encara es vivia amb moltes de les precarietats i penúries de la postguerra, i de l'aïllament internacional que ens situà la dictadura. La paraula estiuejar, per a quasi la totalitat de famílies, estava desproveït de continguts. La calor es combatia des del poble mateix, aprofitant les brises de llevant i la frescoreta que proporcionaven els gelats i les neveres alimentades pel gel que venien en ca Patilla. Els xiquets anaven a nadar al tram de la séquia de Bennàger, conegut com el banyador, on es situa ara el poliesportiu d'Aldaia; i a partir dels 13 ó 14 anys, si la butxaca ho permetia, anaven a la piscina de Torrent, pujant cap al Vedat, a l'esquerra. I si la butxaca no ho permetia, i disposaven de bicicleta, s'acostaven a la bassa de la mediera o a la del mas del rei, al pantà de Torrent o als bassals del barranc. Les xiques no gaudien d'estes possibilitats, i fou als inicis dels anys 60 quan tingueren al seu abast la piscina del rector construïda vora barranc, a l'acabament del Camí Vell de Torrent, on l'accés per a elles era en dies alterns perquè no coin-51-

cidiren amb els xics, ja que el titularitat parroquial de la propietat -concretament de l'arxiprestal de Torrent- imposava estes atàviques normes morals. Algunes poques famílies, poquíssimes, llogaven per quinze dies o un mes una casa a Set Aigües o algun poble de l'interior valencià; en alguns dels casos perquè els ho permetia la seua economia, i en altres per problemes de salut ja que les bondats de l'aigua o l'altura proporcionaven alguna milloria. Per a algunes famílies de llauradors, o en afició a la cacera, era més freqüent passar uns dies, o algun cap de setmana, en les casetes de secà del pla de Quart, dels carasols o dels felipets. També hi havia famílies que algun diumenge se n'anaven a les platges de la Malva-rosa o Natzaret, per(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0