valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2004
Pg:199-212
Títol: «Maria i José Martínez Boscà, de ca Xavea».
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MARIA I JOSÉ MARTINEZ BOSCÀ, de ca Xavea

Si vols, comencem explicant d'on ens bé això de Xavea . El nostre germà major, Micalet, de menut estava jugant a xapes en la placeta de Sant Roc amb els seus amics del veïnat : Pepe Andreu Pardaleta, un de ca Tricos, i Francisco de ca Blanca. Passà en eixe moment un representant, que venia de la tenda de ca Calderón, en el carrer de València, i al passar per on estaven jugant es quedà mirant-los. I al vore la facilitat en què el nostre germà, veient com era de menut, tragué totes les xapes del rotgle, aquell home, que segurament era andalús, exclamà tot sorprès: ¡ Caramba con el Xavea ! D'ací vingué el malnom, i com què el nostre germà Micalet era el major, a tots els de darrere també ens coneixen d'eixa manera. Els nostres pares eren d'Alaquàs els dos. Miguel Martínez Aguilar era de la família dels Coes. Era rajoler, com son pare i els altres dos germans, i com son
-199-

tio i els cosins, tota la família treballava en el rajolar del tio Bollo, en Aldaia. Va nàixer en 1893 i morí en el 29, quan encara érem menuts. La nostra mare, Patrocinio Boscà Sena visqué entre 1895 i 1970, era de la família de ca els Quinqui i també dels Ordinaris que eren fornillers de tota la vida però, quan la feina de baixar la fornilla de la serra anà reduint-se, passaren a fer d'ordinaris duguent i portant encàrrecs a València, tant el tio Pepe Muñoz com el tio Boscà. Quan es casaren, els nostres pares es posaren a viure al carrer de Sant Roc, al costat de cal Segoner. Al poquet, heretaren la meitat d'una caseta menuda en el carrer del Forn, però li compraren l'altra meitat a un germà. La caseta estava tocant la carnisseria del tio Xoxo, que després fou del tio Nelet de ca Mona. Hi nasquérem els quatre primers germans. Micalet, el major, nasqué l'any 1914, era fadrí i va morir l'any 1996. Després vingué Maria, l'any 1917 i ara te contaré coses de la meua vida. Vicent vingué a continuació en 1919, casat en Consuelo Martí, filla del tio Ximo el Pelat. Pepe va nàixer en 1921, i com el tens davant també pots preguntar-li coses de la seua vida. La casa era molt menuda, els xiquets dormíem en dos marfeguetes, i una cortina els separava del llit dels pares. El germà més menut, Salvador, nasqué en 1924 i va morir en 1992, nasqué ja en una casa més gran, de la nostra iaia, en la placeta de Sant Roc. Nasqué ja en 1924 i va morir en 1992 i treballava en Foret, eixa empresa del Camí del Grau de València on treballava molta gent d'Alaquàs i feia d'encarregat el nostre cosí Salvador Muñoz Boscà Purivi. El pare va morir en l'any 1929, érem tots uns crios, i ma mare treballà molt per a tirar la casa avan(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0