DOLORES MARTI MIGUEL, la Tana

Ismael Martí Barberà, fill de Francisca Barberà Llàcer i Francisco Martí Barberà es va casar amb Dolores Miguel Soriano, filla de Dolores Soriano Forriol i de Gaetano Miguel Català, Tano l'herbasser; tots fills d'Alaquàs. D'aquesta unió van nàixer tres fills: Dolores, Ismael i Francisca Martí Miguel. Doloretes La Tana, la filla major del matrimoni, nascuda el 25.12.1923, també es va casar amb un xic d'Alaquàs, José Ferrer Moret Anguila, fill de Vicenta Moret Casted i de José Ferrer Sena. Ens conta que el malnom del seu home apareix per primera vegada en el seu sogre, perquè contava que, tots els diumenges anava amb els seus amics a una caseta de l'Origuilla a menjar anguiles. Però ens diu que el cúmul de vivències que més li afloren per allò d'haver sigut esdeveniments carregats de dolor, comencen després del seu casament amb Pepe Anguila, el dia 11 d'abril de 1953. "Primer vam tenir un xiquet que no va viure només que unes hores. Després de tres anys va nàixer la meua filla Lolín que va estar molt maleta, perquè el part fou molt complicat, però la cosa es va agravar amb els accidents de treball que va tenir el m'ho marit". Pepe Anguila treballava de llaurador, alguns dies si i uns altres no, i és per això que amb l'ajuda del seu parent Pepe el de Creïlla es va col·locar a la empre-

-193-

sa Foret de València on va continuar treballant fins la seua jubilació i on va tenir alguns accidents de diversa consideració al llarg de la seua estada a la empresa. "El primer accident el va tenir quan la riuada, van explotar els conductes que anaven baix l'aigua i es va cremar les cames. Després caigué de dalt d'una nau i es va fer mal a l'esquena. Però el més dolent fou quan va perdre l'ull i les cremades eren a quasi tot el cos. Es va produir quan van explotar els filtres, quan la meua filla era xicoteta. Aleshores, com que vaig passar tants dies a la clínica, perquè el m'ho home va estar molt malalt, l'encarregat em va oferir de dur-la a costura amb les seues filles, però no va fer falta perquè me la tenia la meua germana". Els seus millors records es troben a la fireta de la Mare de Déu dels Desemparats, on anava a vendre la típica escuraeta, com també ho feien el seu germà Ismaelet i la seua germana Paquita, com molts altres veïns i veïnes d'Alaquàs, que portaven per a la venda les mercaderies que compraven a Manises. La història de vendre a la fireta, ens diu que comença amb la seua iaia Francisqueta. "M'agüela anava tots els matins a vendre a la fireta de la Mare de Déu dels Desemparats amb dues canastretes. El seu lloc es trobava al carreró del Micalet, a la porta de la casa dels Sants, on ara estan eixes cases que ve(...)