valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2005
Pg:95-128
Títol: Pastors i ramaders d’Alaquàs: un estudi sobre la ramaderia llanar de meitat de segle XX.
Autor: Tarín I López, Ramón
Període: Història Contemporània
Matèria:  Economia
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Economia
Idioma: Valencià



Vista prévia
RAMON TARÍN I LÓPEZ

PASTORS I RAMADERS D'ALAQUÀS: UN ESTUDI SOBRE LA RAMADERIA LLANAR DE MEITAT DE SEGLE XX
Breus apunts històrics sobre la ramaderia i la seua evolució Garcia Càrcel, en un article sobre la situació de la ramaderia valenciana al segle XVI basat en el cens de 1510 i elaborat amb motiu de la celebració de les Corts a Montsó, ens ofereix una estadística molt completa de la cabanya, bestiar existent amb una xifra total de 978.934 caps distribuïts de forma irregular arreu de tot el País Valencià. A les darreries del feudalisme, i a causa sobretot del despoblament de la baixa edat mitjana anterior, ja és constant l'aflorament de petits símptomes de davallada en l'evolució del ramat llanar, que apunta no tan sols un clar retrocés de la seua expansió sinó també l'enfonsament dels models islàmics. Tanmateix, i malgrat els nous procediments de la ramaderia moderna, no aconseguirà aturar aquesta línia de reculada enllestida, com posa de relleu una estadística del segle XVIII. Segons el Cens de Fruites i Manufactures de 1799, al País Valencià hi havia 586.000 caps de ramat de llana i 252.000 de cabrum, la qual cosa resulta molt simptomàtica ja que deixa entreveure una secular tendència de descens que s'accentuarà de forma absoluta al País Valencià. Les posteriors estadístiques de mitjans segle XIX publicades en l'Anuari Estadístic d'Espanya, així ho confirma i situa el total de caps del ramat oví entre les tres províncies a 509.764, mentre que el cabrum només era de 145.921. La tendència serà molt aclaridora al primer terç de segle XX, si observem com només a València el nombre de caps del ramat oví havia disminuït un 10%, mentre que en el cabrum es registren unes xifres que oscil·laven al voltant del 27%. A nivell local, i dins dels límits raonables, cal pensar que l'activitat pastoral, degué gaudir d'una importància tan intensa com equiparable a la resta del País Valencià gràcies a la virtut i valor de llurs pastures, que convertirà el pasturatge amb un dels pilars fonamentals de l'economia, sobretot a partir de la dominació
-95-

musulmana i posterior reconquesta cristiana del segle XIII, on la ramaderia registrarà un espectacular impuls de creixement, com a conseqüència de la demanda de llana als mercats tèxtils europeus al llarg del segle XIV. Francament, és difícil interpretar de forma estadística la quantitat de caps que formava la cabanya de bestiar oví i cabrum d'Alaquàs als períodes històrics anteriors al nostre treball. Encara que caldria afirmar com l'explotació de la ramaderia al nostre poble, al llarg de l'època andalusí on esdevingueren la majoria de deveses feudals, era ja una pràctic(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0