Any:2005 Pg:13-46 |
Títol: L’inventari dels béns de Berenguer de Vilaragut (1448), un document important per a la història d’Alaquàs.
Autor: Zurriaga I Agustí, Ferran | García I Martínez, Vicent Període: Història Medieval Matèria: Economia Segles: XV Tema: Estudis i documents-Economia Idioma: Valencià Vista prévia
ESTUDIS I DOCUMENTS
FERRAN ZURRIAGA I AGUSTÍ VICENT GARCIA I MARTÍNEZ (transcripció) L'INVENTARI DELS BÉNS DE BERENGUER DE VILARAGUT (1448), UN DOCUMENT IMPORTANT PER A LA HISTÒRIA D'ALAQUÀS Una família medieval: Els Vilaragut Els Vilaragut és un dels llinatges medievals de Catalunya, Mallorca i València que ha arribat a estar present en molts moments claus de la història de les terres de la Corona d'Aragó i, concretament, en el temps de la seua expansió, arreu de la Mediterrània. Presents, de ple, en litigis familiars, lluites nobiliàries, combats i torneigs, escriptors prolífics de cartes de batalla, tractats de falconeria, traductors d'escriptors llatins, la vida d'aquests cavallers, com la de tants altres llinatges d'aquell temps, és en alguns dels personatges una mena de novel·la de fulletó, que ha omplit i omplirà moltes pàgines com aquestes que avui tractem d'esbrinar entorn de la relació dels Vilaragut amb la vila d'Alaquàs. Originaris - segons els vells protocols familiars, que més que història son llegenda- del rei d'Hongria, es declararan descendents de Teodor I i la seua esposa Bratildis, descendent d'Àtila, que abandonaren aquell país, seguint Carlemany en la conquesta de la Marca Hispànica. Van ser batejats en l'any 795 i es van establir en un lloc anomenat Vilaragut, prop de Castelló d'Empúries ( Catalunya), lloc del qual van prendre el cognom. El fill d'aquell Teodor I, Teodor II, rebé de l'emperador franc les baronies de Subirats i Sant Martí de Foix (Alt Penedès) i arribà a ser el fundador de la Casa de Vilaragut, que prengué com a armes les mateixes del reialme d'Hongria: "En lo escut tres faixes de roig ha posat". La branca valenciana, originada a partir de la conquesta i creació del Regne de València, juntament amb la branca de Sicília serà la més prolífica. Els descendents valencians prengueren part en quasi totes les lluites internes del Regne de València dels temps medievals, entre les quals la més violenta i llarga seria aquella que amb els Soler van iniciar contra el bel·licós bisbe de València Jaume d'Aragó i els sues partidaris, els Centelles. Aquestes guerres portarien els Vilaragut a la capitania del bàndol dels partidaris de Jaume d'Urgell, front als partidaris de Ferran d'Antequera, dirigits pels Centelles. El fracàs dels Vilaragut en -15- el conflicte de successió a la mort del rei Martí sembla que no fou políticament tant fort com hagués pogut ser, però, després, altres eventualitats econòmiques i familiars els portaren a la pèrdua del poder que havien representat. Van ser senyors d'Albaida, Ontinyent, Biar, Sollana, Corbera, Alaquàs, Dos Aigües i la Vall d'Olocau, però al llarg dels temps solament r(...) |