Rafael Roca Ricart Universitat de València

Una nova versió del Cant de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar (1918)
FRANCESC CAMPOS COSME (1881-1930), UN ALAQUASER IL·LUSTRE Alaquàs es distingeix per ser, entre les localitats de l'Horta i els barris de la ciutat de València on continua celebrant-se l'anomenat Cant de la Carxofa, l'únic municipi que posseeix dues versions del famós motet; ja que, a diferència de les altres poblacions, entre nosaltres s'entona en honor de la Mare de Déu de l'Olivar (el dia 8 de setembre) i del Crist de la Bona Mort (el 9 de setembre)1. Doncs bé, podem dir que Alaquàs no sols compta amb dues versions del Cant de la Carxofa, sinó amb tres, ja que, en 1918, un il·lustre alaquaser anomenat Francesc Campos Cosme (1881-1930) ­un home que fou músic, compositor i xicotet industrial: el que actualment qualificaríem com un emprenedor­ compongué la lletra i la música d'una versió de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar que, durant la major part dels darrers cent dos anys, ha passat pràcticament inadvertida. La primera referència actual, podríem dir, a la Carxofa de Campos Cosme que he sigut capaç de localitzar aparegué publicada en el treball que Josep M. Soriano dedicà, en el volum de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs corresponent a 1981, a l'anomenada «Crònica del Asilo del Corazón de María», «nombre con que inicialmente se le llamó a la casa instalada en Alaquàs por las Religiosas Oblatas»2 . Allí Soriano es preguntava: «¿Saben los alacuaseros que se conservan
1 A propòsit d'aquesta tradició tan bella i característica, vegeu el meu treball titulat «Aproximació a la història del cant de la Carxofa d'Alaquàs», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, Alaquàs, 2016, p. 33-64. 2 Soriano BeSSó, JoSep M., «Alaquàs en el último tercio del siglo XIX: la instalación de las religiosas oblatas en el convento de la Virgen del Olivar», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, Alaquàs, 1981, p. 84.

309

Dues imatges de Francisco Campos Cosme, Teresa Ferrer Català i Teresa Campos Ferrer.

310

otros motetes de la "Carxofa" cuyo autor era el maestro Campos, de Alaquàs? ¿Llegaron a cantarse alguna vez?»3. Posteriorment, en 1992, mossén José Esteve Forriol elaborà una aproximació biogràfica a Francesc Campos Cosme ­a qui qualificava com «un hijo de Alaquàs, humilde, sencillo, en el que germinó, como en tantos otros alaquasenses, la afición a la música»­ en què ampliava notablement la informació sobre l'autor d'«una versión propia del villancico dedicado a la Virgen del Olivar, conocido de ordinario con el nombre de(...)