Enric Juan Redal Cronista d'Alaquàs

Elfa Rocamora, marquesa de la Casta (ca. 1620-1665). Les darreres voluntats, la mort, el dol i la pietat privada d'una dona de la noblesa valenciana
Aquest estudi vol mostrar els ritus de la mort a través de les decisions testamentàries d'Elfa Rocamora Maça de Liçana, marquesa de la Casta, senyora d'Alaquàs, nascuda a la primera meitat del segle XVII, que pertany a un grup singular i privilegiat de dones, les de l'aristocràcia, que gràcies a les seues fortunes i a les relacions familiars que defensen i protegeixen, són cultes i governen territoris. Elles, ostenten també una situació privilegiada respecte a la resta de dones de la seua època: saben llegir i escriure; tenen facultats per gestionar les seues fortunes; prenen decisions econòmiques; col·leccionen obres d'art i tenen la capacitat de rebre o transmetre herències. I quan acudim als seus testaments i llegim les disposicions que fan abans de morir podem comprovar el seu desig d'alleugerar la malaltia i la pobresa d'altres persones mitjançant donacions a hospitals i fundacions de caritat; però, també l'interés a deixar quantitats ingents de diners per a la salvació de la seua pròpia ànima a través de misses, construccions d'esglésies, fundacions de convents, creacions d'obres pies i altres voluntats que fan que el seu nom es recorde al llarg del temps1.

1 El testament original d'Elfa Rocamora va ser redactat pel notari de València Miguel de Fuentes entre els dies 14 i 19 de desembre de 1665. Uns dies més tard, les clàusules testamentàries van ser copiades, amb permís dels marmessors de la marquesa, al Libro de la administracion de Doña Elfa Rocamora y Maça, marquesa de la Casta y condesa de la Granja señora del lugar de Agost y Venta. Aquesta còpia del testament es guarda a l'Arxiu del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi (=ARCSCC) de València, Històric, Ms. 938, f. 1r a 6v., i és la que hem fet servir pel present estudi. Agraïm la generositat d'Adrià Hernàndez que ens va fer arribar una transcripció del document; i també el coneixement del manuscrit gràcies a la lectura dels estudis de la professora Baixauli Juan. Expressem el nostre agraïment també als arxivers del col·legi del Patriarca per atendre amablement les nostres peticions.

67

Amb l'estudi del testament d'Elfa Rocamora i de l'inventari de béns2 que es va confeccionar uns pocs dies després de la seua mort coneixem la fortuna que posseïa, la capacitat de gestionar-la i les relacions personals que mantenia amb els familiars i amb la gent que treballava a la seua casa. A les clàusules testamentàries també podem adonar-nos de la interiorització que havia fet de la doctrina catòlica; o de l'ús i exhibició (...)